Lost Horizon (Votre place au soleil)

Instal·lació / Installation
Dins el cicle d'exposicions "Votre Place au Soleil"
Comissaris: Jaume Santaló, Jordi Mitjà

Espai Cultural la Ciutadella – Roses
25.02.11 – 09.05.11

Lost Horizon pren com a fil conductor els noms donats als edificis d’apartaments que es van començar a construir a Roses a partir de 1961, data que marca l’inici de la tranformació del paisatge de Cap de Creus en un recurs industrial per al turisme.

La instal·lació segueix la pista de les motivacions que es van seguir per edificar aquest racó de costa verge, avui plorat paradís perdut, en la recerca d’altres paradissos. Cada resposta és una pregunta.

Amb els noms, convertim els espais en llocs. A Lost Horizon tot gira al voltant de tres noms, que converteixen tres edificis en protagonistes:

Shangri·La. El primer edifici d’apartaments en ser construït en aquest paratge. El seu nom apunta una utopia: el paradís a la terra.
En el llibre de James Hilton, Lost Horizon, apareix per primera vegada el terme Shangri·La, que s’ha convertit en sinònim de paradís terrenal. Avui existeixen innombrables “Shangri·Les” escampats arreu del món que ofereixen una estada –temporal– al paradís.

California. Un complex d’apartaments i casetes amb supermercat i serveis. Una representació idealitzada del model americà que evoca la modernitat.
Un mural de ceràmica a l’entrada del California mostra el paisatge de l’entorn l’any 1970 i conserva congelada la mirada de la societat sobre un paisatge que perceb erm, mentre somnia la seva transformació en un lloc de progrés gràcies al turisme.

La Madrague. Edifici d’apartaments batejat amb el nom de la casa de la sex-simbol francesa Brigitte Bardot a Saint Tropez. La recerca del glamour.
La compra de La Madrague per part de BB l’any 1958 va provocar que una allau de rics i famosos s’instal·lessin a la zona, que va deixar de ser un refugi tranquil per convertir-se en un lloc turístic massificat. La societat imita cegament els models de l’èxit. L’exclusivitat es paga cara. La banalitat és l’altra cara de la moneda.

La instal·lació es completa amb un (fals) mapa psicogeogràfic que tracta de representar la relació emocional –no funcional– de cada nom de lloc amb l’espai.
Altres pistes són les justificacions del “Plan Parcial de Ordenación” i les titularitats dels terrenys, improductius als anys 60.